L’any 1928, en Jaume Carbonell Esteva (1903-1973), fill d’Hostafrancs, endegà Vins i Licors Carbonell, al carrer dels Magatzems de Cervera. No fou pas per casualitat, la ubicació d’aquest negoci en aquell aleshores pròsper carrer dels Magatzems, situat a la vora del Sindicat i de l’estació de ferrocarril. En Jaume Carbonell Esteva, mentre s’endinsava en l’activitat vitivinícola, va començar a elaborar també licors. A les darreries de la primera meitat del segle XX hi havia molta fal·lera per les cremes de licors, com ara el curaçao, la crema de cafè o l’anís, i és així com, amb la primera producció de Licores JaiKar, es va iniciar l’activitat dels destil·lats a Cal Carbonell. D’aquests processos de destil·lació, els productes més famosos foren l’Anís El Sendero i el Brandy Jaikar.
En el negoci s’hi introduí el seu fill, en Mateu Carbonell Razquin (1929-1999), químic enòleg de formació, que s’especialitzà en els processos d’elaboració de destil·lats. En Mateu Carbonell proposà d’elaborar nous tipus de licors, prenent com a base la vegetació de les nostres contrades, i fou així com va néixer la Licorera de la Segarra, especialitzada en la producció de destil·lats més arrelats a la nostra terra. A partir de 1956, va començar l’elaboració de licors artesanals: la ratafia, a partir de la composició de les receptes tradicionals, i les Aromes, aquest digestiu elaborat amb herbes segarrenques.
Quan en Javier i en Mateu Carbonell Vidal, fills d’en Mateu Carbonell Razquin, continuen amb el negoci familiar, també hi aporten la seva visió sobre l’elaboració de destil·lats i introdueixen la marca El Cargol dins de la Licorera de la Segarra. Comencen a produir licors de poma i de préssec, fruites que es comencen a conrear en contrades properes d’ençà de l’arribada de la canalització de l’aigua en terres que antigament eren de secà.
la Segarra, un territori eixut i auster, tant pels seus cultius com per la manera de ser i de fer de la seva gent; molt sovint, ullpresos per la climatologia a què estem avesats, amb el sec de l’estiu i el fred rigorós de l’hivern. La Segarra és una comarca dedicada principalment als conreus de secà —l’ordi, el blat, l’olivera i l’ametller—, així com, antigament, a la vinya – abans de l’entrada de la fil·loxera. Així mateix, en el paisatge segarrenc també hi creix una vegetació de plantes herbàcies, que broten de manera silvestre i que són l’origen de la nostra producció artesanal.